Menu

Ruta Dels Quatre Santuaris

09/05/2022

Benvinguts a una nova aventura camperitzada, i aquesta vegada, sense sortir de la provincia de Barcelona i a només una horeta i escaig de la capital.

La següent ruta, la farem amb una Volkswagen California Beach T6, i també podreu veure imatges d'una Mercedes Marco Polo.

Sortim de Barcelona just després de dinar, i comencem a enfilar cap a la Plana de Vic, Osona i agafem la C-17 en direcció Vic, però abans d'arribar-hi ens desviarem a la sortida de Centelles, i un cop al poble agafarem la carretera rural que surt al nord del municipi. Us preguntareu perquè aquest parèntesi a la ruta? Doncs per visitar l'espectacular mirador del Puigsagordi, un dels més propers i aèris de la Plana de Vic i que finalitza directament amb el penya-segat, els contraforts del qual néixen a la mateixa població que acabem de passar.

Ull! Aparqueu a l'inici de l'esplanada, i aproximeu-vos amb cautela fins a l'extrem a peu. Veureu al vostre davant el massís del Montseny, en la seva part més desconeguda, des d'ón s'enfila suaument la plana i els boscos mediterranis i atlàntics fins a coronar el cim del Matagalls, i el Pla de la Calma amb el Tagamanent a la seva part més occidental.

Les vistes són espectaculars, però no hem de deixar que ens faci oblidar el destí del dia: Bellmunt. Així que desfem el camí de nou fins a la C-17, i seguim fent ruta. Deixem Vic a la nostra dreta, i ens desviem cap a la C-37, on un cop allà agafarem la sortida en direcció Sant Vicenç de Torelló, i Sant Pere de Torelló.

Tota l'estona tenim al davant la imponent serra a la qual ens dirigim, i si la carretera mentre creuem les poblacions esmentades, ja és bonica, un cop deixem enrere Sant Pere de Torelló i enfilem per la falda de la muntanya, ens endinsem en un paradís ombrívol i completament diferent del que teníem a la plana, molt més propi del Collsacabra o la cara nord del Montseny.

Després d'un bon grapat de frondoses corbes, arribem a un aparcament on trobem el final de la carretera transitable, ja que encara ens falten uns 500 m pel cim, però que degut a lo revirada, aèria i estreta que és, està prohibit el pas, ja que la majoria de vehicles hi podrien quedar encallats.

Encara queda una estona per la posta de sol, així que hem decidit fer una mica d'aperitiu/berenar, i un cop tretes la taula i la cadira de la Cargoling, fem una cerveseta amb unes figues de temporada, mentres podem anar veient la formació i esvaïment de núvols alts que van sobrevolant l'altiplà, arribant des del Moianès i marxant pel capdamunt del Puigmal, pentinant el mateix cim mentre fan via cap a la Garrotxa.

Uns quaranta-cinc minuts abans de la posta, ens dirigim cap al cim, on hi ha el santuari. No cal agafar la carretera, de fet hi ha un corriol que surt del mateix lloc on estem, darrere del cartell de la prohibició de circular amb vehicle. Ens condueix fins a la generosa plaça de davant del santuari, i des d'allà, enfilem els últims metres fins a la creu del cim, des d'on quedem parats de la panoràmica que tenim al davant... Mig Catalunya! El sol a punt de pondre's, i encaminant-se cap al darrere mateix de l'enforcadura del Pedraforca.

El matí següent no tardem gaires segons a aixecar-ens un cop ha sonat el despertador, i baixem del sostre de la Cargoling a l'interior de la camper, on hi preparem el cafè de bon dia, i en un moment el borboteig i l'aroma que indiquen que ja està llest, omplen tot l'habitacle.

Pujem de nou cap al cim i en menys de 10 minuts ja hi som, aquest cop acompanyat pel termo de cafè i unes tasses, i quan seiem arran de creu, podem veure com tot un mantell cobreix la plana des de Cantonigròs fins al Puigsagordi, però alhora deixa filtrar les llums situant cada població com si fos un mapa en un llenç en blanc.

Poc us podem dir sobre la sortida, val més que ho experimenteu! Breus moments abans dels primers raigs, quelcom a l'ambient canvia, un gir de l'aire, els ocells s'activen, i de mica en mica, tan ràpida com suaument, la llum banya tot el que va trobant al seu pas.

Uns minuts després baixem a esmorzar i poc després començem la ruta.

Desfem la carretera de Bellmunt, i ens dirigim cap a Cantonigròs, però just abans d'arribar-hi, després d'haver passat l'Esquirol, conegut també com a Santa Maria del Corcó, tombem a mà esquerra, i recorrem una carretera rural i revirada fins a Sant Julià de Cabrera, als peus just del prat on neix el contrafort dels cingles on ens dirigim. Aquí hi deixarem la camper, i començarem la ruta a peu.

A l'inici, durant els primers metres, pot ser un xic confús seguir les marques pel prat, però hem de pujar recte amunt, i després tenir en compte que afrontarem la ruta circular per la dreta del cingle, i en tornarem per la seva esquerra.

A mesura que seguim avançant, trobem més clarianes, fins que arribem just al coll d'on surt la que, si bé no podríem dir grimpada, ja que està equipada per baranes i escales i no mostra cap dificultat, si que és un revirat i aeri sender gravat a la roca, que puja recte amunt, perdent de vista el camí fet cada pocs metres.

El Santuari de Cabrera és un indret on hi regna la pau, màgic, custodiat pels rucs que transporten els queviures, i ubicat a la part més ample del que, sense dubte, s'assimila a un gran vaixell, amb proa i popa inclosa. Grans arbres, uns bancs de fusta i tant prat com vulgueu ofereixen als excursionistes tot el repòs que necessiteu després de la pujada, i farà que costi marxar-ne, us ho asseguro.

Seguim endavant, i el que trobareu a continuació, és tota la muntanya a on esteu, reduïda a una estreta cresta que a punts no fa més de 3 o 4 metres d'amplada. Es pot superar sense problemes, inclús amb nens, però com sempre, cal anar a l'aguait. El tram que acabem de passar, dirigeix cap al capdamunt d'un turonet de roca des d'on donarem l'última ullada al Santuari de Cabrera.

A partir d'aquí, l'ambient canvia novament de forma radical, ens seguim trobant al bell mig de la carena, aquest cop ample i arrodonida, però per dins d'un tupit bosc de cedres, pinasses i algun teix, esquitxat de clarianes poblades de falgueres altes, i des d'on es fa difícil veure el sol a causa de l'alçada dels arbres i l'enreixat de les seves branques.

Al cap d'una estona, quan la fageda torna a guanyar terreny, el corriol marcat que no hem deixat en cap moment, comença a davallar de forma brusca, i ens treu del bosc per començar a conduir-nos, parets de roca i cingle avall. No és aeri, però si pronunciat, així que no presenta cap dificultat.

Ràpidament començarem a albirar Sant Julià, i la Cargoling al fons de la vall cada cop que el sender ens condueix per les arestes de la muntanya, i en molt poca estona, tornarem a estar al prat que neix on hem aparcat.

Tornem a la carretera principal i des d'allà la seguim, aquesta vegada, deixant enrere Cantonigròs, i passant de llarg Rupit i Pruit, fins que arribem al Coll de Condreu, de 1010 m, porta d'entrada a La Garrotxa, i per on després passarem, no obstant, ara ens desviem a mà dreta cap al Santuari de la Mare de Déu del Far, al qual hi arribarem en uns escassos 5 minuts.

Si Cabrera recordava un vaixell, el far n'és literalment la proa d'un altre, veient les imatges aèries ho entendreu perfectament, i just a la punta, hi ha instal·lat un restaurant de cuina tradicional de tota la vida, on sembla que, per bé, no hi hagi notat el pas dels anys.

Vorejant el seu perímetre, hi ha una barana que protegeix un caminet penjat al buit, que us permetrà contemplar les impressionants vistes, que van des gairebé el Cap de Creus fins al pantà de Susqueda, i des del Massís del Montseny a l'Agullola.

Aquesta tarda ens la prenem per passejar per la zona, i quan hem vist els voltants i explorat cada indret fins on ens arriba la vista, des de les alçades, emprenem la ruta amb la Cargoling fins al Santuari de la Salut. Per fer-ho, us heu de dirigir de nou fins al Coll de Condreu, i tombar a mà dreta continuant la carretera principal, endinsant-vos de ple a La Garrotxa, i just on s'acaba la primera recta de baixada, agafar la desviació a mà esquerra. El santuari es troba a uns escassos 2 km, i mentre s'hi arriba es fa palès que és un indret en plena simbiosi amb la fageda que l'envolta, encalçat al costat d'unes grans roques que donen a una petita capelleta, i custodien el Santuari amb el seu restaurant i hotel. Hi ha un aparcament superior, just ran les parets de pedra, on podrem fer nit, i si hem de menester quelcom, hi trobareu els serveis de l'humil i acollidor hotel de muntanya.

Al matí, us recomanem fermament despertar-vos a temps per poder veure la sortida del sol, rere les muntanyes que tanquen la Garrotxa, amb una boira baixa que s'allita al més profund de la vall, i mirant cap al nord-est, sobrevolant els volcans d'Olot, els globus aerostàtic que semblen ser els primers que ens donen els bons dies.

Tot i estar a La Garrotxa, aquesta vegada no prosseguirà cap a aquesta direcció la ruta, i tornarem per la carretera fins a Rupit, on podreu deixar la Camper a l'aparcament obligatori municipal per un mòdic preu. Si no hi heu estat abans, no podeu tardar en anar al forn que hi ha al costat de la caseta d'informació i comprar uns bons pans. Poc després ens disposem a fer l'excursió del Salt de Sallent i les tombes antropomòrfiques del Mirador dels Bassis.

Heu de creuar per l'emblemàtic pont penjat de Rupit, i després de visitar-lo, creuarem al poble fins on comença l'itinerari, just per sota d'una casa que sembla que ens hi estiguem ficant. El principi transcorre entre bancals, fins que travessa el riu i va baixant serpentejant arran de salts d'aigua i gorgs.

Un cop arribeu al seu final, us heu de dirigir pel camí que surt a mà esquerra, fins al mirador del Salt de Sallent. Es pot observar també des del mateix salt, però no ho recomanem, ja que és molt aeri i perillós: la roca està desgastada i llisa, i en èpoques on baixa força aigua, us podria arrossegar.

Amb els seus 115 metres es postula com el salt d'aigua amb la caiguda lliure més gran de Catalunya, i és que no és per menys. És realment impressionant, i quan baixa ple, també eixordador.

Aquest potser és un dels punts més espectaculars de la ruta, però no per això el final, així que tornem pel camí de terra fins al riu, que haureu de creuar sempre que baixi poca aigua i sigui segur, i continuarem per la pista que ens porta a la carretera que va de Rupit al Pantà de Sau. Un cop a l'asfalt, s'ha de remontar uns 350 metres, i tot just després de deixar una petita casa de pedra a mà dreta, i uns contraforts de graveta a mà esquerra, es troben les indicacions que fan entrar de nou a un corriol, a l'esquerra, i que s'endinsa per un bosc de pins i boixos, que a mesura que avança, i com més desnivell va guanyant, es va convertint en un alzinar poblat de diverses espècies autòctones, i que només de forma esporàdica, deixen passar la llum del sol.

L'ascens és curt però salva un desnivell considerable en poca estona, que permet arribar, just després de deixar enrere les famoses tombes antropomòrfiques ubicades en una balconada de roca natural, gairebé sense adonar-nos, al capdamunt del cim: El Mirador dels Bassis. La vista, com no podia ser d'una altra manera, talla la respiració. Estem al capdamunt d'un immens turó de roca massissa que arriba gairebé fins ran la mateixa carretera que passa per sota, i des d'on podreu admirar l'Agullola al nostre davant, i tot el llarg cingle, el qual sembla ben bé una mossegada gegant a l'altiplà, i que es va perpetuant des dels prats de sota, passant pel Salt de Sallent que des d'aquí queda en part ocult, i fins al mateix Santuari del Far.

La tornada es fa pel camí marcat, a l'inici una mica difús, que surt des del mateix lloc on ens trobem en direcció Rupit, és a dir cap mal nord. Primer passa per uns clars, per endinsar-se tot seguit dins d'un túnel de vegetació, d'arbres frondosos i matollar de sotabosc, que baixa sense treva en línia recta fins a trobar la carretera de Rupit, i un cop allà, cal remuntar-la fins a arribar al trencall de l'Ermita de Santa Magdalena, i accedir-hi. És un sortint d'un meandre de la riera del mateix poble, que alhora serveix de mirador. El sender continua per darrere d'ella, es converteix en un corriol humit a cops empedrat, i tomba a ma esquerra tot remuntant el curs del riu, per portar-os per sota ben bé d'unes impressionants vaumes de roca, damunt de les quals reposa part de la població. Seguint per aquest espectacular paratge, en 5 minuts estareu de nou al pont penjat, ja a l'aparcament on hem deixat la Cargoling.

Ara us proposem, per acabar la jornada, una petita caminada, i un indret d'infart per veure la posta de sol.

Sortiu de Rupit per la carretera, i dirigiu-vos fins a Cantonigròs, és un trajecte curt, i un cop hi hàgiu arribat, aparqueu al costat del camp de futbol. Esteu davant de la petita i preciosa excursió, o més ben dit passejada de La Foradada. Comença per un camí empedrat i fressat, de roques gastades pel pas dels caminaires, i va baixant per un ferm en bon estat i ample, fins a una desviació senyalitzada, que recorda que estem en un espai natural, i és l'inici de l'estret i costerut corriol final. En breus moments arribem a l'espectacular i inigualable Foradada, una gegantina roca amb un forat enorme que recorda l'escenari d'un gran teatre , al costat del qual s'hi precipita un salt d'aigua. El lloc és prou bonic per romandre-hi tanta estona com vulgueu, però us recomanem tornar a la furgoneta, i dirigir-vos amb ella fins a l'Esquirol, d'on surt la revirada i bucòlica carretera rural fins a Tavertet, poble de sobre conegut per tots, i que és tant empedrat i tan entranyable com el mateix Rupit.

Un cop travessat, cal agafar la pista de terra, que sempre està en molt bones condicions. Surt del final del poble, al seu extrem sud-oest, i que ens portarà fins al mirador de Sau. No cal dir ni descriure massa el lloc, és senzillament fantàstic, i un dels millors indrets per veure una posta de sol com poques.

Poc més queda recomanar-vos, des d'aquí podeu ja retornar per la carretera, i anar baixant per la plana que heu estat divisant aquests dies des de diversos indrets, o si voleu allargar la ruta, buscar un altre paratge espectacular, i fer nit amb la vostra Cargoling.

Si teniu dubtes, o voleu informació sobre la ruta, podeu posar-vos en contacte via instagram amb @muntanyaimeteo, o amb @adventuresofenric. I si el que voleu és viure una aventura camperitzada tan espectacular com aquesta, podeu llogar la vostre camper contanctant amb Cargoling, on trobareu els models de les imatges i molts d'altres, a partir de 55 € per nit.

Des de Cargoling t'aconsellem l'app PARK4NIGHT, una aplicació mòbil on podràs consultar les àrees de càmping car més properes. Aquesta aplicació et geolocalitza i, els altres usuaris, et recomanen els llocs que més els hi han agradat.

Agrair al nostre amic @adventuresofenric per les fotos que ens regala després de cada ruta.

SALUT I CAMES!

Úrsula

Escrit per

Úrsula 09/05/2022
Utilitzem cookies de tercers per analitzar la navegació dels usuaris i millorar d'aquesta manera els nostres serveis. Si continues navegant, acceptes l'ús de cookies. Pots canviar la configuració o obtenir més informació sobre les cookies que utilitzem en la nostra Política de Privacitat. Accepto
Contacta'ns