Menu

Vall d'Aran

12/05/2022

Segur que molts de vosaltres heu estat a la Vall d'Aran, però en coneixeu tots els racons i indrets amagats? Començem una nova ruta amb Cargoling per descobrir-los.

L'accés fins a la Vall d'Aran des de Barcelona és ràpid, per carreteres en bon estat i amb bones vistes: primer ens dirigirem fins Lleida on agafarem l'A-14 fins a Almenar, i tot seguit la N-230 que ens portarà a vorejar l'Embassament de Canelles. Un cop deixat enrere Puente de Montañana, només haurem de tirar recte amunt passant per Pont de Suert fins a arribar al Túnel de Viella, i ja estarem al nostre destí!

Tot just sortir per la boca nord del túnel, no cal que cap cartell de benvinguda ens recordi que ens hem endinsat des de les profunditats de les muntanyes a la Vall d'Aran, ho notarem a la frescor en la pell i en l'olor de l'aire si baixem la finestra: aroma de sotabosc humit, de boscos antics i falgueres a les fondalades.

Havent sortit de la central de Cargoling a Barcelona de matí, ara ens trobem ja a prop del migdia, així que ens dirigim cap a Es Bordes, i des d'allà, a Artiga de Lin. Deixem la furgoneta a l'aparcament el qual és obligatori a aquesta hora del dia. Es troba a 2 km del final de la carretera i de la mateixa artiga, i agafarem el trenet motoritzat que surt cada poca estona per fer aquest últim tram.

L'arribada a l'Artiga de Lin és colossal i espectacular, custodiada per l'imponent Coll de Toro, que s'alça al capdamunt de la vall on està establert el refugi. Allà comença el sender per anar als Ulls del Jueu, i és precisament l'excursió que us proposem fer a continuació.

El lloc on ens trobem, si portem entrepans, és un bon indret per refer-se del viatge, i quan hàgim recuperades forces, començar l'excursió. En cinc minuts estarem creuant una portella artificial, la qual és ja un símbol de la Vall d'Aran, composta per dues pilones de pedra, i un gran tronc al capdamunt que ens dóna la benvinguda a l'itinerari, o a la Vall en cas que vinguem de l'altre costat. El camí està ben fressat i no té pèrdua, ens conduirà a través de boscos d'avets fins als Uelhs deth Joèu, naixement d'un dels afluents de la Garona, que se'ns presenta com un gran salt d'aigua que va saltejant tot un gran volum de roques i troncs centenaris que ha anat arrossegant la muntanya al llarg dels anys. L'excursió segueix serpentejant i baixant per uns boscos encara més frondosos, dignes de Tolkien i les seves rondalles, fins que arribem de nou allà on havíem deixat la Cargoling.

Pernoctar a la Vall d'Aran segons a quina època amb la camper pot ser complicat, així que nosaltres us direm indrets coneguts, a on sabem que no trobareu problemes. Aquesta primera nit, ens enfilem fins al poblet de Vilamòs, un petit nucli habitat, molt poc transcorregut, i on metres abans d'arribar a la seva entrada, ens regala una petita esplanada ran de la carretera de muntanya, coneguda per ser el mirador de l'Aneto, lloc tranquil i ideal per fer nit.

Les primeres llums del dia banyen el gran colós que tenim al davant, rei dels Pirineus i vigia de la Vall, i amb ell comencem a activar-nos. Decidim tornar a fer camí fins a Artiga de Lin, aquest cop abans de les 10 del matí, que és quan tanquem la carretera al transit, i un cop a l'aparcament d'Artiga, esmorzem dins la camper mentre el ramat de vaques de la vall s'acosta encuriosit a inspeccionar-nos.

L'excursió que hem volgut fer avui, és una que teníem pendent des de feia anys, i que és emblemàtica per ser un dels passos Pirinencs naturals entre Catalunya i Aragó: El Coll de Toro, custodiat pel seu impressionant Ibón i des d'on el Pic d'Aigualluts, l'Aneto, i tota la gelera de la Maladeta, ens observa des de davant.

L'itinerari no té pèrdua, però si un fort desnivell durant gairebé tota l'estona, i alguns passos aeris sense dificultat, als que han instal·lat cadenes per facilitar-nos l'ascensió. Comencem remuntant la vall de l'Artiga, i just quan estem al davant d'una paret de pedra que culmina la gran esplanada verda per on estem progressant, el camí comença a pujar sense treva per un zigzaguejant sender, que sembla que no tingui aturador, el qual ja no deixarem fins a arribar al seu capdamunt, al Coll de Toro, amb, com us hem anunciat, l'Ibón de Toro: és un oasi en un dels sostres d'aquesta gran serralada, d'aigua cristal·lina i blau elèctric, que contrasta amb la grisor de la roca feréstega i el gel del massís de la Maladeta que tenim just al davant.

Durant la baixada, us recomanem, amb molt de compte i precaució, que us acosteu a veure el Forau natural on s'amaga el torrent que baixa del mateix coll, el qual és immens, i ens recorda, tot i ser més petit, el Forau d'Aigualluts. Aquest que tenim davant és més salvatge, vertical i alpí, i des d'on el veiem, sembla que ens impulsi al seu interior. Heu de pensar que, tot i estar al mes d'agost, encara i resta gel a la part més fonda.

Un cop arribats a l'Artiga, és impossible no aturar-se al refugi, inaugurat aquest estiu 2019, i que un servidor i havia dormit quan era només un brivall de 3 anyet. Aquest es prenia com una aventura accedir a un dels dos únics espais que tenia l'habitacle, tot pujant per una precària escala vertical de fusta.

La tarda la destinarem a conèixer un altre dels indrets emblemàtics d'aquestes contrades, del qual és ben segur que en sereu coneixedors del seu nom: Montgarri. Una antiga ermita a la qual arribem des del pla de Beret per una pista molt polsosa però en bon estat, que ens condueix fins a la porta principal d'aquesta antiga construcció. Bon lloc per refrescar-nos al riu i fer un tomb pels voltants. En el nostre cas ens hem preparat un cafè a la cuina de la Cargoling, i hem aprofitat per llegir una mica apurant els últims raigs de sol, amb la posta de sola al nostre davant.

El punt per dormir, si no heu escollit un càmping o si no voleu repetir el lloc de la nit anterior, recomanem fer-ho a prop d'on estem ara mateix, ja que és una zona increïble, o bé per les proximitats de Bausen, ja que l'endemà estarem precisament per aquesta zona.

Sigui on sigui on hàgiu dormit, al matí enfilarem cap al petit i bucòlic poblet de Bausen, lloc de sortida de la nostra excursió: El Bosc de Carlac. Però abans d'endinsar-nos-hi, hem de fer una parada obligatòria al Cementiri de la Teresa, aquesta és la seva història:

A principis del segle XX, Sisco i Teresa, uns joves de Bausen, van demanar permís eclesiàstic per contraure matrimoni però se'ls va denegar perquè eren parents llunyans. Van decidir viure en parella sense casar-se perquè no podien pagar la dispensa que l'església catòlica els demana. Teresa va morir el 10 de maig de 1916 a causa d'una pneumònia. El mossèn del poble es va negar a enterrar-la al cementiri del poble perquè havia viscut «en pecat». Va ser aleshores que tots els habitants de Bausen es van posar d'acord per construir un cementiri per a Teresa. Es va treballar nit i dia i en 24 hores el recinte estava finalitzat per poder enterrar-la. Actualment els descendents encara hi deixen flors, i encara hi resta a la humil tomba, una inscripció d'amor.

També podrem veure el gegantí arbre que ens trobem abans del cementiri, amb un gronxador de fusta i corda que penja d'una de les seves llargues branques, i que ens mostra al seu davant, gran part de la Vall d'Aran.

No ens detindrem gaire en explicar-vos l'excursió del Bosc de Carlac, ja que sobren les paraules...! Només us podem dir que és un dels més espectaculars que hem visitat mai, que és una excursió per tots els nivells, i que les vistes que tindreu de baixada amb l'Aneto al vostre capdavant són impressionants. Un bosc centenari ple d’antiquissims faigs d'immenses i torturades soques a causa de les inclemències meteorològiques, i murs de pedra que us guiaran durant part de l'itinerari, coberts de molsa fins al més mínim racó. En definitiva, un bosc ple de màgia, frondós i humit, on cada indret val la pena ser gaudit i observat durant estona.

La Vall d'Aran ens permet descobrir llocs que semblen trets del Juràssic, indrets on dóna la sensació que la mà de l'home mai hi hagi tingut cabuda, i els que us hem explicat, són només alguns d'ells, però creiem que per conèixer, gaudir i viure la zona, no podeu deixar de visitar-los. Tot i així, com sempre us diem, la veritable gràcia de viatjar amb la Camper, és l'improvisació, que ens permetrà omplir l'aventura que estiguem vivint d'un enorme valor afegit, fruit de l'espontaneïtat i l'immediatesa, que fan que no perdem mai cap lloc que valgui la pena, moment que volem viure, o experiència nova que ens ofereix el camí...!

Desde Cargoling te aconsejamos la app PARK4NIGHT, una aplicación móvil donde podrás consultar las áreas de camping car más cercanas. Esta aplicación te geolocaliza y, los demás usuarios, te recomiendan los lugares que más les han gustado.

Úrsula

Escrit per

Úrsula 12/05/2022
Utilitzem cookies de tercers per analitzar la navegació dels usuaris i millorar d'aquesta manera els nostres serveis. Si continues navegant, acceptes l'ús de cookies. Pots canviar la configuració o obtenir més informació sobre les cookies que utilitzem en la nostra Política de Privacitat. Accepto
Contacta'ns